És aquell que et diu que el nacionalisme (ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació) és de dretes, excloent i insolidari. Tots som iguals i cal solidaritat, insisteix l’infiltrat espanyolista disfressat de ciutadà d’esquerres. El nacionalista es pregunta: igualtat a tot cost? No és més correcta la igualtat d’oportunitats i després posar en valor i ser justos amb què fa cada individu i societat davant la mateixa? Això no agrada a l’espanyol disfressat d’esquerranós barat (els bons no cauen en tals bajanades) perquè en el fons tem el treball i l’esforç. Prefereix la igualtat en la mediocritat de tots que no pas la justícia que posa en valor la igualtat del punt de partida però també el premi pel qui més lluita. I si un poble es guanya justament quelcom, té dret a posseir-ho.
És aquell que et diu que això del nacionalisme són estupideses sentimentals més pròpies d’altres èpoques i que no corresponen a la realitat del segle XXI, la d’un món globalitzat i interrelacionat. El nacionalista es pregunta: què passa quan una comunitat, unida per vàries raons que poden ser la història, la llengua o els vincles polítics i demandes del present, no pot veure satisfets els acords que ha pres democràticament? No és aquesta una injustícia democràtica? No tenen el dret legítim les comunitats que han arribat a acords democràtics, de veure respectats aquests acords? On hi ha significats polítics comunitàriament establerts, no hi ha dret a la comunitat política plena? Ep! que el patriotisme no només ve del sentiment, també de la radicalitat democràtica!
És aquell que et diu que això del nacionalisme són bajanades localistes i egoistes sense sentit en un món de macro estructures polítiques. Aquí el nacionalista es pregunta: però no són els nostres contextos locals els que defineixen els nostres significats socials i maneres d’entendre el món i jutjar-lo? No tenen els significats contextuals (bo i admetent allò que els éssers humans tenim en comú) un pes polític molt important? A més, si per fer realitat la necessària prioritat de la política davant els mercats calen estructures de poder supraestatals realment efectives, no és de justícia democràtica que en elles s’hi vegin representades sincerament les diverses sensibilitats que tals estructures agrupen? Donada la forma política actual, no ha de prendre aquesta representació la forma d’un Estat, perquè sigui realment efectiva?
No sabem què ens depararà el futur polític, però de ben segur que tot aquest eufemisme, fals progressisme, modernisme o racionalisme polític amb què es disfressa l’infiltrat espanyolista, es veurà ben aviat destapat. Qui sap si per fi viurem una re-configuració més sincera del mapa polític respecte l’eix nacional. El PSC, de fet, ja comença a patir els efectes del seu poc sincer compromís amb Catalunya. Esperem que CIU no cometi el mateix error i s’imposi l’opció sobiranista de molts dels seus líders i militants. Tant de bo quedi poc per la fi de l’eufemisme nacional.
@jordifeixas
